Va deixar escrit Voltaire que “l’art de la medicina consisteix a entretenir el pacient mentre la natura cura la malaltia“. Tot i que probablement és una exageració, no li faltava una mica de raó: en realitat els terapeutes no curem, sinó que són els mateixos pacients els que, assumint la responsabilitat sobre la seva vida, aprenen de sí mateixos i es curen. L’important és acompanyar-los en el procés de curació i de creixement personal amb tots els mitjans al nostre abast, si pot ser amb una metodologia.
En realitat, estic convençuda que la malaltia és un gran mitjà d’aprenentatge per a tots nosaltres. Sempre dic que no s’ha de tenir por a la malaltia, ja que sempre ens mostra el potencial que portem dins. De fet, a través de la malaltia (o, de forma més general, del “malestar”) s’obre el camí i s’adquireix la llum per reconèixer-nos a nosaltres mateixos. Si aprenem d’ella, esbrinarem el que hi ha en el nostre interior.
El meu objectiu, com et dic, no és curar les persones, sinó ajudar-les per què s’escoltin, al fet que prenguin consciència de què els passa i per què i al fet que aprenguin a allunyar d’elles la malaltia. Per això els ensenyo un mètode de neteja interior que el que fa, més que curar, és netejar i reforçar l’organisme perquè estigui més ben preparat davant de qualsevol amenaça o eventualitat, externa o interna. Els ensenyo, en definitiva, a prevenir.
Per tant, és important:
• Prendre consciència de la situació en què estàs
• Eliminar tot el tòxic que t’envolta
• Canviar els hàbits adquirits al llarg de la vida
• Trobar el teu veritable camí
• Ser conscient del que realment vols
• Aprendre a ser tu mateix o tu mateixa
Vols que t’acompanyem en aquest procés?
Leonor Martín Monge