La inducció miofascial o l’alliberament miofascial és una teràpia dirigida a les fàscies del cos o indirectament a la resta de l’aparell locomotor i també a la resta d’estructures i vísceres. La fàscia és un teixit connectiu que envolta els músculs, óssos i articulacions, vísceres i estructures nervioses i vasculars, protegint i mantenint l’estructura del cos unida, donant-li la forma que té.
La teràpia miosfascial és un mètode d’avaluació i de tractament amb moviments i pressions suaus i sostingudes que elimina les restriccions i equilibra la funció corporal alterada.
Una caiguda, un cop, una intervenció quirúrgica, cicatrius internes i externes, postures inadequades i mantingudes en el temps, etc … provoquen canvis en l’estructura del sistema fascial. És el que anomenem disfunció miofascial. Això pot manifestar-se amb espasmes, tensions, contractures i disfuncions orgàniques.
Al ser un sistema continu i ininterromput que intercomunica els diferents components del cos, aquest canvi en la seva estructura, pot produir restriccions o alteracions inclús a altres parts del cos, allunyades de la zona on hi ha la lesió.
El fisioterapeuta aplica les mans al cos del pacient d’una forma determinada, amb l’objectiu de donar un estímul suau i superficial, que provocarà uns canvis fisico-químics a nivell del teixit i que li permetran “desenrotllar-se” mitjançant un moviment també suau però profund i alliberador. En tot moment el fisioterapeuta va acompanyant el moviment.
En resum: el fisioterapeuta dóna una informació, un estímul al cos, perquè aquest recuperi per si mateix el seu estat d’equilibri o homeòstasi.
